Gai lu ‘ìdo deo


Premiata a Ozieri al XXV° “Concorso Logudoro” del 11/11/2006; tema “A segus de s’ orizonte”.
                 Ittiri Cannedu, Martu de su duamiza e sese

                               Romanu  Adriani  Lay
Da-i s’ avrèschida a su chenadòrzu,
su sole làntat fùrridos chintales
ch’ iscaldin’ omines e animales,
arvures,ortalìscias,su laòrzu.

Pàret ch’ iscaldet sol’ a part’ ‘e fora,
non sa terr’ attrìccia e fritturìda,
nè bestias chi si regulan sa vida,
ma s’ omine, ch’ in coro est fritt’ ancòra.

A-i cust’ ala non ch’at ispèras bonas,
cun gherras chi si sighin’ in costantzia
e religiones chentza tollerantzia,
fòrsis b’at dimònios in sas tronas!!

Tand’ addainanti ‘iro su fronte,
isperantzias nd’ hapo calicùna,
fantasias ch’ ido in notte ‘e luna:-
Ite b’ at, addàe de s’orizonte?

Pro como est unu “Segus” chentza pròas;
chircamus nessi de fantasticàre;
sos poetas faghimus cumandàre,
chi fèttan in ottavas lèzes nòas.

Chi sonnìet sa zent’ in s’ appusèntu
chi sos chertos si sìen assussegados,
chi sìen bisènde puru sos soldados
chi de gherras b’ apet ausèntu.

Ite b’at poi ‘e sa contonàda?
Unu diàulu a treùtt’ in manu?
O un anghelu ch’ isèttat risulanu
pro nos dare sa prenda pius fadàda?

Semus nois chi devimus frajgàre,
cun s’ insèju ‘e sas mezus istìgas,
regulas chi sian subr’ ‘e sas rigas
ch’ indùana su mund’ a mezoràre.

Sos padèntes non benzan piùs brujados;
trabagliu pro tottu e onzi dìe;
su coro non sìat piùs frittu che nìe;
omines d’onzi ratza ‘en’ abbratzados.

O nos ch’imbarcamus cun Carònte,
o puru seberamus mezus vìas
pro su bene ‘e sas prossimas zenìas.
A segus, gai ‘ìdo, ‘e s’orizonte.